Història del tornavís

El cargol creuat i el tornavís creuat van ser inventats per Henry Phillips a la dècada de 1930. En primer lloc, s'utilitza a la línia de muntatge d'automòbils. Per tant, el cargol Phillips i el tornavís Phillips també s'anomenen cargol Philips i tornavís Philips.
Per tal d'imposar un petit parell al cargol ranurat, la gent va pensar en obrir una ranura al cap del cargol, i amb el tornavís ranurat corresponent es pot estrènyer i afluixar fàcilment el cargol. Tanmateix, amb el ràpid desenvolupament de la ciència i la tecnologia, l'aplicació del cargol s'està estenent cada cop més i també apareixen les deficiències del cargol i el tornavís ranurat. En primer lloc, un cop danyada la ranura del cap del cargol, el cargol no es pot treure. Com més llarg sigui la ranura, més fàcil serà danyar-se en el procés de torsió.
Per tal d'escurçar la longitud de l'osca, millorar la capacitat de l'osca per resistir danys i transmetre la mateixa quantitat de parell, la gent pensa a utilitzar una ranura transversal, que pot suportar el mateix parell, però la longitud d'una osca és mig més curt i la resistència als danys es millora molt. El tornavís és originalment de tipus ziga-zaga i no es pot utilitzar per a cargols creuats. Només es produeix un altre tornavís encastat en creu corresponent als cargols encastats en creu. Hi ha dos tipus de tornavís.
El cargol ranurat s'ha utilitzat des que es va inventar la màquina. És impossible substituir tots els cargols de la màquina antiga. El tornavís creuat no es pot utilitzar a la ranura ranurada. El cargol ranurat encara s'utilitza a la producció, de manera que s'ha de conservar el tornavís ranurat. D'aquesta manera, la majoria de les màquines noves utilitzen cargols de creuament, i les antigues encara estan en ús, per la qual cosa és possible utilitzar dos tornavisos alhora.